Bangkok

Bangkok

jueves, 5 de junio de 2014

Quins trpelles!!!

A dins la rectoria, ens sentíem segurs. Eren tres quarts i un soroll molt fort es va sentir a la porta de l'entrada. Immediatament, des de cadascuna de les finestres, unes veus que cridaven els nostres noms.Sentíem la presència d'uns humans que no sabíem si eren vius o morts. De cop es va fer el silenci. Pensàvem que tot s'havia acabat. Eren les quatre de la nit. No sé perquè em va semblar que un dels riures tenia alguna semblança amb el riure d'en David.Per un moment, vaig tenir la certesa que les veus es corresponien als companys de curs dels meus amics: la Irina, en Jeroni, l'Ainhoa, l'Alba Jumilla, l'Alba Planas, en Marc, en Guillem, en Xavier i en David. No podia creure'm que haguessin estat capaços d'espantar-nos d'aquesta manera. No sabia si explicar-ho o callar. Necessitava pensar com els hi podríem tornar.

La meva màquina de pensar s'havia engegat i no podia parar: calar foc a un ninot i fer-los creure que era un de nosaltres? Construir amb les espines del peix o amb els ossos de pollastre algun animal horrible i projectar-lo mitjançant ombres xineses?

No se'n podien riure, de nosaltres! Els hi hem de tornar. Seguidors teniu alguna idea?

TOTS JUNTS

Hola seguidos!!!
Va passar una cosa terribla!Vam vindre uns amic de fa molt de temps i va venir en Leo a veurem al meu pais....... Crec que van posseir a la Jugatz, una amiga..... Ara mateix hos ho explico......
La Jugatz ha començat a reaccionar. Però no era ben bé ella. M'explico: parlava en una llengua que no enteníem i no parava de mirar-nos a tots com si no ens conegués. En Guillem ens ha recomanat que intentessim, mitjançant signes, portar-la a dins de la Rectoria on en Jordi, que portava el seu mòbil, podria trucar al 112 i que la vinguéssin a buscar.

Tots hem intentat que ens fes cas. Després de molta estona, Pau ho ha aconseguit. La Jugatz l'ha seguit i ha entrat a dins. En Jordi no trobava el mòbil, Juan la trobat dins de la motxilla i han fet la trucada: no hi havia cobertura. Començava a arribar l'hora, teníem por que l'espectre tonés com ens havia avisat a tres quarts.
La nostra intenció va ser començar a tancar amb clau totes les portes i esperar a dins fins que es fes clar.

A tres quarts, ens torbem

Hola seguidors!!!
Estic molt espantada, perquè ja hos vaig dir que em vaig trovar una sirena i a sobre que volia matar el meu fill, peró jo nose si mestan fent una bormo o que, perquè estic molt espantada. Em va dir que se li estaba desfent la cua, jo la vaig agafar i me la vaig emportar amb una cadira de rodes i una manta a sobre perquè ningu li veiesin la cua. Quan la vaig portar a l'habitació va començar a sonar les campanes i va desapareixre de cop. Vaig anar a buscare a tres quarts hi va marxar a hi mitja, tot és molt raro, no se que va passar, quan va marxar jo m'hen vaig anar a dormi, perquè estava molt cansada de no dormir per culpa de una sirena. Bueno ja hos explicare com va tot un peto!!!!