Bangkok

Bangkok

jueves, 20 de marzo de 2014

TORNO A CASA


Hola seguidors!!!
Al final me’n vaig a casa meva a l’ Àsia. Em acabat el treball amb en Leo i també me’n vaig perquè trobo a faltar a la meva família. Fa com 2 mesos que no els veig i els meus avis ja estan cansat de que estigui amb ells, m’estimen molt però haig de tornar. No vull deixar la ONG perquè els trobaré a faltar molt i per això me’n porto un nen de la escola. Parlo més de la ONG perquè els elefant nomes havíem de fer fotos maques per un altre projecte de una altre persona, que ens va demanar que com que anem a Tailàndia que li féssim fotos. Bueno me’n portaré a un nen que es diu Suchart que significa: home que va néixer en una bona vida. I així es!
Quan vaig fer la despedida a la ONG i als meus avis me’n vaig anar a la aeroport amb taxi. Vaig pujar a l’avio i quan vam sortir la meva família m’estava esperant per marxa. Vaig arribar a casa la meva mare i el meu pare i allà vam fer un dinar amb el meu nou fill adoptat en Suchart. I com que aquesta vull que sigui la meva ultima entrada. Em despadeixo de vosaltres perquè ara vull passar mes temps amb en Suchart i ja de tant en tant os escribire!!!!
Un petó molt gran per tots els meus seguidors!!!!


      

                 

S'HA ACABAT PER SEMPRE


Hola seguidors i seguidores!!!!
Estic molt trista! No us i imagineu  que m’ha passat. Fa dies en Zak no parlava amb mi, no s’havia que li passava.  Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m’omplen els ulls. Mai havia sentit tanta tristesa, però mai. És sobre en Zak, vosaltres us penseu que ma deixat o que ens em barallat, però no, no és així em va dir a la cara que ja no m’estimava que li agradava una altre persona, jo no s’havia qui era però quan m’ho va dir...
Em vaig quedar de pedra,  em va dir que era, es que em fa vergonya direu, era GAY!
Em vaig posar a plorar com ara mateix i no volia parlar amb ningú ni amb els meus avis, ja no ser que fer, em vaig acomiadar, ja no torneria a parlar amb ell perquè també samba de la ONG, ja no em faria riure ja no estaria al meu costat, no escoltaria musica amb ell ni faria tonteries com fèiem i ja no vindria a menjar a casa els meus avis com a vagades feia. Es un sentiment molt gran, però molt gran. La meva àvia em va dir que ja tornaria a trobar algú millor en el mon que no nomes està ell, i si no el trobo que per almenys tingui algun record seu, i si em quedare un recor seu per si decas, que no trobo a ningu.
El meua amor s'ha acabat per sempre, estic trista però s'hem passara. Ara mateix vull mori però no ho fare perquè si després en trobo un millor..... Us aviso que si eu tingut alguna desgracia de amor o de familiar, que no hos rendiu per res perquè desprès si que ho passara malament la teva familia.
 

 

EP, UN MOMENT!!!!!!!!!!!!!!!!!

No us ho creureu, us ho juro! Vaig cada amb ell a les 5:30 de la tarda per el Facebook. Quedarem a  davant de la escola, i anirem de VIATJE!!! Que guai!!! Anirm amb cotxe fins el WAT PHRA KAEW. Es un templa molt gran on hi ha anat molta gent del món. Es el templa més important de Tailandia, i desprès a l'anirema a un parque molt gran. Els altres dies anirem a donar un vol per Tailàndia per veure coses de allà i compra coses, li regalaría coses a la meva familia de àsia i els meus avis de bangok i tambè que no me oblidi als elefant manhjar i els nens de la ONG roba, joguines, menjar com xocolata, galetes, etc...