Quins trpelles!!!

A dins la rectoria, ens sentíem segurs. Eren tres quarts i un soroll molt fort es va sentir a la porta de l'entrada. Immediatament, des de cadascuna de les finestres, unes veus que cridaven els nostres noms.Sentíem la presència d'uns humans que no sabíem si eren vius o morts. De cop es va fer el silenci. Pensàvem que tot s'havia acabat. Eren les quatre de la nit. No sé perquè em va semblar que un dels riures tenia alguna semblança amb el riure d'en David.Per un moment, vaig tenir la certesa que les veus es corresponien als companys de curs dels meus amics: la Irina, en Jeroni, l'Ainhoa, l'Alba Jumilla, l'Alba Planas, en Marc, en Guillem, en Xavier i en David. No podia creure'm que haguessin estat capaços d'espantar-nos d'aquesta manera. No sabia si explicar-ho o callar. Necessitava pensar com els hi podríem tornar.

La meva màquina de pensar s'havia engegat i no podia parar: calar foc a un ninot i fer-los creure que era un de nosaltres? Construir amb les espines del peix o amb els ossos de pollastre algun animal horrible i projectar-lo mitjançant ombres xineses?

No se'n podien riure, de nosaltres! Els hi hem de tornar. Seguidors teniu alguna idea?

TOTS JUNTS

Hola seguidos!!!
Va passar una cosa terribla!Vam vindre uns amic de fa molt de temps i va venir en Leo a veurem al meu pais....... Crec que van posseir a la Jugatz, una amiga..... Ara mateix hos ho explico......
La Jugatz ha començat a reaccionar. Però no era ben bé ella. M'explico: parlava en una llengua que no enteníem i no parava de mirar-nos a tots com si no ens conegués. En Guillem ens ha recomanat que intentessim, mitjançant signes, portar-la a dins de la Rectoria on en Jordi, que portava el seu mòbil, podria trucar al 112 i que la vinguéssin a buscar.

Tots hem intentat que ens fes cas. Després de molta estona, Pau ho ha aconseguit. La Jugatz l'ha seguit i ha entrat a dins. En Jordi no trobava el mòbil, Juan la trobat dins de la motxilla i han fet la trucada: no hi havia cobertura. Començava a arribar l'hora, teníem por que l'espectre tonés com ens havia avisat a tres quarts.
La nostra intenció va ser començar a tancar amb clau totes les portes i esperar a dins fins que es fes clar.

A tres quarts, ens torbem

Hola seguidors!!!
Estic molt espantada, perquè ja hos vaig dir que em vaig trovar una sirena i a sobre que volia matar el meu fill, peró jo nose si mestan fent una bormo o que, perquè estic molt espantada. Em va dir que se li estaba desfent la cua, jo la vaig agafar i me la vaig emportar amb una cadira de rodes i una manta a sobre perquè ningu li veiesin la cua. Quan la vaig portar a l'habitació va començar a sonar les campanes i va desapareixre de cop. Vaig anar a buscare a tres quarts hi va marxar a hi mitja, tot és molt raro, no se que va passar, quan va marxar jo m'hen vaig anar a dormi, perquè estava molt cansada de no dormir per culpa de una sirena. Bueno ja hos explicare com va tot un peto!!!!

EN BELL MIG DE LA POR

Hola seguidors!!!

La setmana passada vaig anar a un llac amb el meu fill (adoptat) que té tres anys i el vaig portar al llac del pont i allà vam dinar fins que ens va agrada tant que ens vam quedar a dormir a un hotel que hi ha per allà a prop, a la nit vam veure la lluna plena amb sorolls com si fossin de sirenes, però jo no m'ho creia, perquè es que les sirenes no existeixen, per això em vaig cadar trenquíla. El meu fill estava dormint i el vaig anar al llac habera qué passava perquè eren les 3:45 de la matinada i no podia dormir, vaig veure que sortia una llum del riu. Fins que em vaig fixar més i era.... era.... era una sirena que cantaba sota el mar, era una cançó molt maca, era la que li cantaba al meu fill però al final de la cançó deia algu de el meu fill noser que era.
Bueno seguidors ja hos explicare alguna cosa  més a la altre entrada.

Des de Àsia (Pequin)

Hola seguidors!!!!
Ja fa dos dies que he arribat a casa, amb la familia i els amics. Els i he explicat totes les meves aventures que em van passar. Vaig arribar cap a les tres de la tarde i em van fer un dinar, com us ho vaig explicar a la altre meva entrada. Vaig dinar i vaig anar a desfer la roba i per la nit vaig anar amb els amic a la discoteca de festa. Vam fer un pica-pica i vam marxar cap a casa a les 4:30 de la matinada.
Ara també us explicare les meves aventures amb un petit resum:
Vaig arribar a Bangok per un treball de la univercitat, el primer dia vaig anar a casa els meus avis i vaig descansar fins l'han dema. El dia seguent per el mati vaig anar a l'escola de la ONG i vaig coneixre un noi molt guapo que em vaig enamorar d'ell. Van anar passan els dias i ens vam anar coneixn fins que ens vam enamorar els dos.
   Després quan va passar el tems vam fer un petit viatge a Tailàndia, un viatge de tres dies. Vam veure un parc, un monesti.....
Vam tornar i jo dorant uns dies vaig fer la meva vida normal sense cadar amb ell perquè avia de fer també les meves coses de la univercitat. Fins que un dia que vam cadar i em va dir que ja no me estimava, perque era gay. Jo em vaig fiacar trista i com que ja estava apunt de marxar ens vam acomiedar i ja no ens vam veure més.

Vaig tornar a casa i quan vaig anar a desfer la meva roba vaig veure records de ell i jo com el colleret que emva regalar o imatges i el que més m'estim-ho són els gats que em va regalar. Les imatges les vaig tirar totes igual que el regal del anell però el que em vaig cadar van ser els gats aixi tinc algun recor seu. Aquesta es la meva entrada de dijous.
espero que us hagi agredat.

TORNO A CASA

Hola seguidors!!!

Al final me’n vaig a casa meva a l’ Àsia. Em acabat el treball amb en Leo i també me’n vaig perquè trobo a faltar a la meva família. Fa com 2 mesos que no els veig i els meus avis ja estan cansat de que estigui amb ells, m’estimen molt però haig de tornar. No vull deixar la ONG perquè els trobaré a faltar molt i per això me’n porto un nen de la escola. Parlo més de la ONG perquè els elefant nomes havíem de fer fotos maques per un altre projecte de una altre persona, que ens va demanar que com que anem a Tailàndia que li féssim fotos. Bueno me’n portaré a un nen que es diu Suchart que significa: home que va néixer en una bona vida. I així es!

Quan vaig fer la despedida a la ONG i als meus avis me’n vaig anar a la aeroport amb taxi. Vaig pujar a l’avio i quan vam sortir la meva família m’estava esperant per marxa. Vaig arribar a casa la meva mare i el meu pare i allà vam fer un dinar amb el meu nou fill adoptat en Suchart. I com que aquesta vull que sigui la meva ultima entrada. Em despadeixo de vosaltres perquè ara vull passar mes temps amb en Suchart i ja de tant en tant os escribire!!!!

Un petó molt gran per tots els meus seguidors!!!!

      

                 

S'HA ACABAT PER SEMPRE

Hola seguidors i seguidores!!!!

Estic molt trista! No us i imagineu  que m’ha passat. Fa dies en Zak no parlava amb mi, no s’havia que li passava.  Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m’omplen els ulls. Mai havia sentit tanta tristesa, però mai. És sobre en Zak, vosaltres us penseu que ma deixat o que ens em barallat, però no, no és així em va dir a la cara que ja no m’estimava que li agradava una altre persona, jo no s’havia qui era però quan m’ho va dir...
Em vaig quedar de pedra,  em va dir que era, es que em fa vergonya direu, era GAY!

Em vaig posar a plorar com ara mateix i no volia parlar amb ningú ni amb els meus avis, ja no ser que fer, em vaig acomiadar, ja no torneria a parlar amb ell perquè també samba de la ONG, ja no em faria riure ja no estaria al meu costat, no escoltaria musica amb ell ni faria tonteries com fèiem i ja no vindria a menjar a casa els meus avis com a vagades feia. Es un sentiment molt gran, però molt gran. La meva àvia em va dir que ja tornaria a trobar algú millor en el mon que no nomes està ell, i si no el trobo que per almenys tingui algun record seu, i si em quedare un recor seu per si decas, que no trobo a ningu.
El meua amor s'ha acabat per sempre, estic trista però s'hem passara. Ara mateix vull mori però no ho fare perquè si després en trobo un millor..... Us aviso que si eu tingut alguna desgracia de amor o de familiar, que no hos rendiu per res perquè desprès si que ho passara malament la teva familia.

 

 

EP, UN MOMENT!!!!!!!!!!!!!!!!!

No us ho creureu, us ho juro! Vaig cada amb ell a les 5:30 de la tarda per el Facebook. Quedarem a  davant de la escola, i anirem de VIATJE!!! Que guai!!! Anirm amb cotxe fins el WAT PHRA KAEW. Es un templa molt gran on hi ha anat molta gent del món. Es el templa més important de Tailandia, i desprès a l'anirema a un parque molt gran. Els altres dies anirem a donar un vol per Tailàndia per veure coses de allà i compra coses, li regalaría coses a la meva familia de àsia i els meus avis de bangok i tambè que no me oblidi als elefant manhjar i els nens de la ONG roba, joguines, menjar com xocolata, galetes, etc... 

 

TORNO A LA RUTINA

Hola seguidors i seguidores !!!!

Avui dilluns a estat un dia normal, ja ser que els altres dies van ser més emocionants, amb tot el que va passar amb en Zak. Però avui he decidit tornar a lo de sempre perquè si no aniré malament fent el treball. M'he aixecat i m'he vestit normal i corrent, com sempre, he esmorzat m'he rentat la cara les dents i m'he pentinat. M'he anat cap a la feina ràpid perquè arribava tard, COM SEMPRE FAIG! He arribat i he demanat perdo de costum i he començat a fer fotos als nens per el projecte. En Leo ja m’estava esperant, vaig donar molts diners de la escola, però més ben dit no és una escola, és una ONG, ja sabeu què és no? També hi ha nens petits en una altres sala. Bueno al que anaven, he estat tot el dia allà i després he anat a dinar, quan he acabat he tornat fins a les cinc de la tarda i he anat cap a casa (meva àvia i avi). Això a estat tot el meu dia, a en Zak avui hem parlat una mica però ja està. Aquest a estat el meu dia de avui. Un dia normal i corrent com tots vosaltres.

TOT TÉ SOLUCIÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vaig prendre la solución més important de la meva vida, crec jo. En Zak després de que li digues que no podía anar amb ell a prender algu, em va entendre, perquè en el meu mur de Facebook estaba jo amb una foto de mala cara de malaltona. A si es veritat no hos vaig dir que li vaig donar el meu Facebook. Vueno ell després em va dir que si volia anar a veure una peli a casa la meva àvi, jo li vaig dir que vale i en seguida va està aquí. Vam està vaien una peli ques es deia lo imposible, em sonava molt però no la via vist mai.
 La meva àvia i el meu avi no hi eran habían marxat a comprar o algu així no em recordó molt bé. Bueno van venir i la pel·lícula  ja estaba apunt de acabar. Quan es va acabar va saludar a els meus avis i es va cadar a sopar. Mentre es cadaba a sopar a casa els meus avis el meu avi es va començar a animar i va explicar les sebes aventures que havi fet amb la seva dona, la meva àvia la Carmen. Va està a casa els meus avis fins les 1h o les 2h mentre reposabem els macarrons que habiem menjat per sopar. Vam està parlan hi jugan a cartes. Com que ja era tard li vaig dir si es volia cadar a dormir a casa amb mi, ell em  va dir que no que ja s'hen anava a casa i jo el vaig soplicar fins que va dir que si. Va dormi amb mi a la habitació del meu germa quan vivía amb la meva àvia i el meu avi. Com que tenia un llit de matimoni doncs així dormiriem millor, el meu gema va marxa a casa els meus avis cuan jo tenia 8 anys i va tornar a marxa quan tenia jo 18 anys i ara està a l'Àsia. Vam dormir molt bé i ja hos explicare més a la seguent entrada.